Fem costat als i les veïnes del Raval: Ciutat de la Justícia, dilluns 29 de març, 9.30h

Solidaritat amb el Raval: el delicte d’odi és VOX

El 25 d’agost de 2020, la diputada de VOX per Almería, Rocío de Meer, en una intervenció al Congrés espanyol, es va referir al barri barceloní del Raval com un “estercolero multicultural”, i tant ella com VOX com a partit van insistir en aquest insult posteriorment en xarxes socials. En realitat, el Raval és un barri digne, divers i solidari, de gent treballadora.

El 2 de setembre, VOX va presentar-se al Raval per escampar el seu discurs d’odi, amb una forta dosi de racisme i elitisme classista. La visita ultra —organitzada, entre altres, per un conegut neonazi que té un càrrec important a VOX— va produir un fort rebuig i indignació dins el barri, que es va expressar en una àmplia protesta veïnal.

Davant aquesta situació, els Mossos van actuar, no contra els que havien anat al Raval per escampar l’odi, sinó contra el propi veïnat que defensava la democràcia, els drets humans, i la convivència en la diversitat.

Com a senyal de l’amplitud del rebuig veïnal davant el succeït, el 9 de setembre es va celebrar una roda de premsa per presentar la declaració “Raval vs VOX”, signada per més de 40 entitats locals.

Ara, diverses veïnes i veïns del Raval han rebut denúncies per suposats delictes d’odi. Els criden a prestar declaració a la Ciutat de Justícia el dilluns 29 de març. Les persones denunciades inclouen persones racialitzades i altres activistes antiracistes, i un d’ells és un portaveu d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que, a més a més, és un dels coordinadors de la xarxa internacional World Against Racism que acaba de celebrar més de cent accions arreu del món, amb motiu de la jornada contra la discriminació racista de l’ONU.

Davant aquests fets:

1. Demanem l’arxivament de la causa. Qui promou l’odi no són les persones denunciades, sinó VOX, un partit que defensa el franquisme i que té relacions amb els feixistes armats que van atacar el Capitoli a Washington, així com amb els neonazis grecs.

2. Expressem de nou la nostra indignació davant la impunitat de l’extrema dreta i la permissivitat de les autoritats.

3. Denunciem les investigacions respecte a les idees polítiques de les persones acusades, dutes a terme tant pels Mossos com per la policia nacional espanyola. Aquesta mena d’investigacions, realitzades a instàncies de VOX, ens fan recordar èpoques passades que no volem que tornin.

4. En una situació on els delictes d’odi de veritat —per motius del racisme, masclisme, transodi…— van en augment, és indignant que la Fiscalia de Delictes d’Odi es dediqui a perseguir veïnes i veïns que rebutgen l’odi, i defensen la democràcia i els drets humans. Demanem una revisió de l’aplicació del Codi Penal respecte als delictes d’odi, perquè serveixi per protegir col·lectius oprimits com les persones racialitzades, LGTBI, dones… no com a una arma legal dels que ataquen aquests grups.

5. Demanem al conjunt de la societat i a les entitats socials que facin costat a les persones acusades i al barri del Raval en general. Demanem a totes les forces democràtiques que contribueixin a barrar el pas a VOX, que amenaça els drets de la gran majoria.

#ForaVOX #NoPassaran

Crònica debat antifeixista

Al voltant de 50 persones ens vam reunir aquest passat dijous 6 de febrer per a xerrar, valorar i proposar estratègies unitàries per a fer front el feixisme existent i latent. Vam escoltar les persones convidades a la ponència i després es va obrir un ric (però breu per manca de temps) debat.

El que va quedar molt clar és que hem de fer quelcom totes plegades, que això passa per unir forces, deixar aparcades les diferències lògiques de cada grup o persones i treballar amb el que ens uneix com ara l’antifeixisme. La idea que més es va repetir a l’acte va ser que la Unitat és imprescindible per a fer front el feixisme. Tothom va expressar la seva preocupació envers la possibilitat que la ultradreta guanyi presència a les institucions públiques, amb el problema afegit del contagi d’odi que promouen una vegada s’instal·len.

DSC03067 arreglada.JPG

WhatsApp Image 2020-02-06 at 22.21.42.jpeg

WhatsApp Image 2020-02-06 at 22.21.43.jpeg

WhatsApp Image 2020-02-06 at 22.12.07 (1).jpeg

Assemblea d’UCFR-L’H, divendres 13 desembre

assemblea d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme l’Hospitalet que tindrà lloc el divendres 13 de desembre a les 19 hores al Centre d’Estudis de l’Hospitalet (Avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44, Hospitalet de Llobregat, espai Biblioteca Tecla Sala i metro L1 La Torrassa) .

Creiem que és el moment d’unir novament esforços per fer front l’extrema dreta que cada dia s’està fent més forta. L’auge de partits ultres i ultradretans a les institucions de molts països d’arreu del món també ha arribat a Espanya amb força. D’aquí poc arribaran també a les institucions catalanes si no ho impedim. No podem romandre més temps sense fer-li front unitàriament. Cal recordar que a les últimes eleccions generals VOX ha tret 8755 vots a la nostra ciutat, passant a ser la sexta força política.

La imagen puede contener: texto

Presentació campanya “Feixistes ni a l’altar ni enlloc”

CRÒNICA

Èxit de convocatòria a l’acte de presentació de la campanya «Feixistes ni a l’altar ni enlloc» ahir divendres 24 de febrer, organitzada conjuntament per la UCFR-L’H i l’Associació de Veïns del barri de Sanfeliu. Un centenar de persones integrat per veïnes del barri, entitats, partits polítics i moviments socials de la ciutat de l’Hospitalet, van acudir al Centre Cultural de Sanfeliu per compartir la lectura pública del Manifest que denúncia per exaltació del feixisme a Custodio Ballester, mossèn de la parròquia del barri.

La presentació del manifest és el toc d’inici d’una recollida de signatures que es portarà a terme a partir del mes de març per demanar a l’Arquebisbat la destitució de Custodio Ballester de la parròquia Immaculada Concepció. La UCFR-L’H va afirmar que aquesta acció suposa l’inici d’una campanya que pretén posar fi al caciquisme del mossèn al barri i que no s’aturarà fins aconseguir la seva destitució, en paraules de l’AVV, no tant sols del barri de Sanfeliu sinó de tota Catalunya.

La gota que ha vessat el got de la paciència de tot un barri va ser la celebració del polèmic acte d’homentage a la División Azul ple de simbologia feixista el passat mes de novembre, publicat pel diari «La Directa». Així no és d’estranyar que la major part de l’acte s’omplís d’un torn de paraules emocionades on la major part de veïns i veïnes van expressar el seu rebuig a Custodio Ballester i la seva preocupació , recordant tots els intents que en el passat van realitzar per fer-lo fora i que fins ara han estat permanentment desatesos per l’Arquebisbat de Barcelona.

La lectura de la carta de la veïna del barri Antònia Gonzàlez, denúncia que aquest mossèn ha fet fora totes les activitats que abans acollia la parròquia per centrar.-se en homenatges militars. Veïnes com l’Àngela van arribar a expressar la seva por davant dels crits que s’escolten a la parròquia de Viva Franco.

Diversos assistents van subratllat la gravetat d’uns fets que transcendeixen el territori d’un barri concret i que ens afecten a tothom, recordant des d’UCFR-L’H que la lluita contra el feixisme és i ha de ser unitària, tal com es va fer en el passat contra la presencia de regidors d’extrema dreta en el consistori.

L’assemblea va concloure amb una determinació: El proper divendres 24 de març s’iniciarà una marxa que sortirà del barri de Sanfeliu a les 18h i que tindrà com objectiu una concentració a les 19h davant la porta de l’Arquebisbat per demanar el cessament de Custodio.

in

Concentració per la Convivència, la Llibertat d’Expressió contra la Islamofòbia

#aconcentracióDEF

Des del grup local d’Unitat Contra el Feixisme -L’Hospitalet us convoquem a la Concentració per la Convivència, la Llibertat d’Expressió contra la Islamofòbia el proper dimecres 28 de Gener a les 19:30h a la Plaça Ajuntament.

Us agrairem tota la difusió!

MANIFEST

Condemnem incondicionalment l’atac a la seu de Charlie Hebdo a París, en què han mort dotze persones innocents i d’altres han quedat ferides, així com les sis víctimes d’un tiroteig en un supermercat kosher, al cap de pocs dies. Fem arribar el nostre sincer condol a les famílies, amics i éssers estimats de totes les víctimes. Alhora que condemnen aquest atemptat, hem d’actuar front el perill que les organitzacions feixistes, racistes i islamòfobes intentin aprofitar-se d’aquest atac i l’utilitzin per aconseguir suport. No podem permetre que les accions d’un grapat d’assassins creïn una conjuntura en què augmenti el suport a organitzacions que veritablement persegueixen musulmans i minen tots els nostres drets.

Els grups d’ultradreta i feixistes que estan creixent a Europa representen una amenaça greu i autèntica a la llibertat i la democràcia. A França, l’eurofeixista Front National intentarà de treure’n profit. A Alemanya, el moviment racista i feixista Pegida ha organitzat àmplies manifestacions racistes i islamòfobes, secundades per partits polítics d’ultradreta i fins i tot nazis. A Grècia, el partit obertament neonazi, Alba Daurada, representa una amenaça tant a les eleccions com al carrer.

A l’Hospitalet de Llobregat tenim dos regidors a L’Ajuntament del grup feixista Plataforma per Catalunya, Daniel Ordoñez i Alberto Sanchez, que tenen antecedents per violència contra migrants, han finançat centres neonazis a Barcelona, s’han manifestat amb simbologia ultra i, recentment han participat a les mobilitzacions islamòfobes celebrades a Dresde. El moviment racista i islamòfob Pegida (Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Occident) també ha convocat una concentració a l’Hospitalet, motiu pel qual avui ens trobem aquí, per dir que no volem feixisme a la nostre ciutat.

A l’Hospitalet tots som de casa, tots som lliures i tots som diferents. Reivindiquem la convivència, la llibertat d’expressió, rebutgem la islamofòbia i qualsevol forma de discriminació, ja que entenem que la diferència es un dret i no una excusa per negar drets a ningú
NO PASSARAN!

ELS ALTRES CATALANS I L’HOSPITALET.

#paco candel

L’abril de 1964, ara fa 50 anys, va publicar-se un llibre important, molt important, Els altres Catalans. Es tractava d’un (en paraules de l’autor) assaig/reportatge, fet pel novel•lista Francisco Candel, arran d’un encàrrec. Paco Candel havia nascut en un poble del Rincón de Ademuz l’any 1925 i amb dos anys la seva família va venir a Barcelona, a allò que ara coneixem com Zona Franca i que fa unes dècades era un conjunt de petits barris, alguns desapareguts: el Port, Plus-Ultra, el Polvorí, el polígon de la SEAT… i les Cases Barates on hi va viure.

Per aprofundir en la seva vida i obra el millor és el web de la fundació que es dedica a recordar la seva figura: http://www.fundaciocandel.org/

Precisament, la seva novel•la Donde la ciudad cambia su nombre, ambientada en les Cases Barates, editada en 1957 per l’hospitalenc Josep Janès, havia colpit el panorama literari català. No cal dir que és una joia des del punt de vista sociològic, però potser cal recordar que també ho és des del punt de vista literari. Una lectura molt i molt recomanable. L’any següent, quan la revista literària La Jirafa dedicà un número a Catalunya, Candel fou escollit per fer un article “Sobre la Catalunya que tu coneixes”, li van dir. En aquest moment Candel va ser escollit com el portanveu dels immigrants.

Per aquesta raó, quan els promotors d’Edicions 62 (Josep Benet, Max Canher i Ramon Bastardes) van pensar de fer un llibre que reflectís la realitat de la immigració que arribava a Catalunya en aquells moments i que contribuís a la seva integració, van proposar-ho a Candel. Havia de dir-se Nosaltres, els immigrants, imitant el títol del famós llibre de Joan Fuster Nosaltres, els valencians. Candel va acceptar, però amb un altre nom, el que va tenir finalment. Un títol que va fer fortuna i va esdevenir una categoria sociològica, una nova manera d’anomenar als immigrants no catalans, un nom que respectava la seva alteritat però que també els acceptava en la nova identitat catalana.

Fins i tot en el Museu d’Història de Catalunya, la secció que tracta d’aquestes migracions porta aquest nom:
http://www.mhcat.cat/exposicions/sales_del_museu/desfeta_i_represa/terra_de_treball_i_duresa/els_altres_catalans

No hem pogut trobar el llibre en la xarxa, només uns fragments:
http://www.cercle21.cat/butlleti/06/candel.html
http://www.gencat.cat/llengua/llegiuiparleu/docs/12_memoria_paco_candel_A4.pdf

Hem de tenir present que el públic principal del llibre era el català, que assistia entre sorprès i espantat a una immigració molt gran, en uns anys –ple franquisme- en que la llengua catalana i d’altres manifestacions de la cultura pròpia tenien alguna cosa més que serioses dificultats per manifestar-se lliurement. L’obra intentava explicar quines eren les condicions de vida dels nouvinguts i rebatre els tòpics més o menys racistes i xenòfobs (si podem aplicar el concepte de xenofòbia entre les aleshores regions espanyoles) que començaven o podien començar a circular.

Els Altres Catalans fou un llibre combatiu, i per aquesta raó és a hores d’ara d’una vigència que no es pot creure si no es llegeix, cosa que prego que faci tothom. I tot plegat, amb un llenguatge que havia de ser molt suau perquè havia de passar la censura. Fins i tot hi ha un passatge en el que Candel es contagia dels tòpics (els quals sempre tenen alguna semblança amb la realitat, per això son creïbles) i els reprodueix, un fet que ens permet identificar-los. En el capítol “Formen un món apart els immigrants?”, conclou:

“Acabem: no l’immigrant en si pel fet de ser immigrant, sinó les grans zones suburbanes pel fet d’ésser zones de pobresa, seu del món del treball i del proletariat, constitueixen una societat a part, d’esquena a la ciutat i a la gent del país, on arriben amb molt de retard, si els arriben, els beneficis de viure a la ciutat, i sí, d’antuvi, de seguida totes les incomoditats. Els habitants del suburbi, no se’ls té en compte per a res. Mai no s’hi ha comptat per a res. Per això els manca completament “el sentit de la responsabilitat” fins i tot en un grau mínim i elemental, com en aquests aspectes de la llar, de la família i del veïnat. Sempre remarquen que no volen maldecaps. (…) Viuen evadits. La música i el cant –ràdio i televisió a tot volum- per a la dona, i la taverna o el bar per a l’home, ajuden a aquesta evasió. Les coses serioses, com ara la política, els problemas col•lectius del barri, les situacions injustes al treball, per a ells no compten. Dissortadament.”

Tot i reproduir les crítiques que se’n feien de la “manca de resposabilitat” dels immigrants, ens recorda que aquests problemes van associats a la pobresa i a la marginalitat. Si substituïm “manca de responsabilitat” per “incivisme”, no s’acusava als immigrants del 1963 de les mateixes coses que ara s’acusa als immigrants del 2014? Potser que els problemes que patim als nostres barris tinguin a veure amb la pobresa i la marginalitat i no amb la procedència de les persones.

La presència de l’Hospitalet en el llibre és molt important. Després dels barris de Candel de Zona Franca i Montjuïc, podem dir que els barris hospitalencs són els que més apareixen, per sobre dels altres de Barcelona (Verdum, Camp de la Bota…), Cornellà (Sant Ildefons…), Sant Vicenç dels Horts, etc. Hem de tenir en compte que el que va fer Candel va ser visitar al llarg de l’any 1963 diferents indrets de l’àrea metropolitana on tenia algú que l’acompanyava i introduïa en els carrers, les parròquies, les escoles, etc. I sembla que tenia molts coneguts a l’Hospitalet, potser per la proximitat.

L’aparició de l’Hospitalet és molt ràpida en el llibre, i en aquesta ocasió és una aparició obligada per la història, no éra una opció en funció de tenir algú conegut. El llibre comença explicant la història i reproduint l’article a la revista La Jirafa. L’esmentat article, de l’any 1958, recordem-ho, començava: “Durant la guerra van posar a la Torrassa aquest cartell, els seus habitants: “Cataluña termina aquí. Aquí empieza Murcia.”. L’existència real del rètol és objecte de debat entre diferents entrevistats. Tant se val. L’important és que reflecteix un estat d’ànim, un conflicte que sí va existir.

Com fem els que volem lluitar contra el racisme i la xenofòbia actuals, sorgits arran de la immigració recent, Candel recorda que les crítiques que es feien als immigrants d’ara (del seu ara, del 1963) eren les mateixes que es feien als immigrants d’ahir (de la dècada de 1930), i potser els comentaris racistes i xenòfobs són fets pels mateixos que foren criticats en el passat, o pels seus fills o néts. I quan l’any 1963 es parlava de la immigració del passat, i dels tòpics racistes del passat, es parlava de la Torrassa. La Torrassa era el paradigma de la immigració rebuda a Catalunya entre 1915 i 1930.

Sobre els conflictes de la dècada de 1930 entre immigrants de La Torrassa i autòctons tenim el fantàstic article de Joan Camós
http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/L%60HOSPITALET%20I%20LA%20IMMIGRACI%C3%93.%20CATALANISTES%20I%20ANARQUISTES%20ALS%20ANYS%20TRENTA.pdf

Després de descriure tots aquests conflictes, de la manera que podia en ple franquisme, sense fer cap esment als fets i organitzacions polítiques i sindicals de l’època republicana, Candel afirmava que els i les immigrants que una generació enrere malparlaven de Catalunya, en aquells moments la defensaven i eren ells i elles els que tenien recels respecte els nouvinguts més recents. D’alguna manera preten desmentir les tesis dels famosos llibres que en la dècada de 1930 va escriure Josep Vandellós: “Catalunya, poble decadent” i “La immigració a Catalunya”. I, a més, pretenia evitar que tornessin a aparèixer aquestes idees en aquella dècada de 1960.

La constatació de la integració (que no volia dir necessàriament parlar en català) dels immigrants d’ahir és la que que li permet predir que és molt probable que això passi en el futur. Per confirmar aquesta esperança, fa els recorreguts abans comentats. Bé, en diverses ocasions fa esments de llocs sense el relat de la seva visita, pel que suposem que ja els coneixia personalment d’abans o tenia dades procedents de la premsa o d’algun llibre, com Los suburbios, fruit de la Semana del Suburbio, organitzada per l’Església catalana en 1957. A més, reprodueix en alguna altra ocasió dades estadístiques procedents dels censos.

#barraquesUn dels aspectes que va merèixer més l’atenció de Candel va ser el barraquisme. No fa una descripció detallada de cap nucli de l’Hospitalet, però fa diferents esments dels grups de Collblanc-La Torrassa, Can Vidalet i La Bomba. “Pels volts de la Torrassa i de Collblanc, unes 2.800 persones allotjades en barraques”, diu. També al•ludeix a la insalubritat de Can Pi.

Explica abastament les etapes de la immigració que aleshores arribava a l’àrea metropolitana de Barcelona. Inicialment venia el pare, que residia en una dispesa, sovint un pis també d’immigrants. Tothom que procedeix d’una familia d’immigrants ha vist o ha sentit dir com en un pis vivien vàries famílies i/o es llogaven llits o fins i tot matalassos al terra. Un amic de Candel, escollit com a arquetipus social, per un llit i un plat per sopar, pagava vuit pessetes a Collblanc. D’això en deien el immigrants, segons el llibre, “estar a patrona”, encara que el meu pare deia “estar de mestresa”.

Aquest amic seu, després de passar per les barraques de Montjuïc, que ja va compartir amb la resta de la família que va venir també, va comprar un pis a La Florida, barri que ens descriu així: “O amb el barri de la Florida, de l’Hospitalet, on només t’adones que allò és encara Catalunya i no el sud d’Espanya quan en passar per l’església, una església d’arquitectura moderna i funcional, a to amb els nous blocs, però millor –clas dir-ho-,observem que en una de les portes hi ha escrit: “Déu t’estima”.”

L’amic que va comprar el pis a La Florida és, ens diu l’autor, natural de Cañas, província de Granada. Diu Candel que li han explicat l’acudit que el rector d’aquell poble ha demanat que li busquin pis al barri, que és on són els seus feligresos. És probable que es tracti de Cáñar, una vila de les Alpujarras, que entre 1960 i 1981 va veure com la seva població es reduïa a la meitat.

Tanmateix, el barri hospitalenc al que dedica més espai és Can Vidalet. Bé, hauríem de dir mig hospitalenc, perquè la meitat d’aquest nucli “que abans era zona d’estiueig” pertany a Esplugues. Ens informa : “Em diuen que deuen ésser uns 8.000 habitants, dels quals només 800 són catalans. La resta, immigració, a la qual predomina l’andalús. És un barri que s’ha format ràpidament, en cosa de sis anys.”

Atrauen l’atenció de Candel unes grans barraques prefabricades, amb llum però sense aigua corrent, que hi havien instal•lat les autoritats per proporcionar habitatge als barraquistes i als que “vivien en unes coves properes”. Es veu que aquestes construccions provisionals van ser utilitzades pels afectats de les inundacions de 1962, i que el seu ús es va començar a estendre per reduir el barraquisme. En total n’hi havia 56 allotjaments d’aquest tipus.

Val la pena parar atenció a l’esment de les famílies que vivien en coves. El trogloditisme va ser un fenomen que es va donar intensament a l’Hospitalet i Cornellà, en el talús d’argila que separa el Samontà de la Marina. Sembla que foren excavades inicialment com refugis antiaeris durant la Guerra, i que més tard foren aprofitades per viure-hi per centenars de persones.

Descriu Can Vidalet com un barri on dominen les cases d’autoconstrucció:

“Tot el panorama és de mitges construccions, estatges a mig construir, o així ho sembla. Només veus totxana, taulons, obertures o bastiments de fusta. Però la gent ja hi viu, en aquestes cases. Amb tota la comoditat, o tota la que es pot. Fa un efecte estrany de veure entre aquestes parets sense enguixar i entre aquestes portes sense pintar butaques modernes, màquines de cosir, neveres, televisors, bufets amb grans miralls, aranyes de cristall, quadres a les parets… A les escales no hi ha baranes, i els graons són simples maons. (…) Han treballat i treballen en aquestes construccions els diumenges, els dissabtes a la tarda, els dies de festa, les llargues hores de les tardes d’estiu…

També ens explica com són els blocs que s’hi fan: “Hi ha edificacions per a les quals només hi ha permís de pujar quatre pisos. En pugen cinc o sis. Els posen una multa. La multa és de 300 pessetes. Per cada pis fan pagar 50.000 pessetes d’entrada. L’opció o camí a seguir no suscita gaires dubtes.”

I comenta la gran quantitat de descampats, molts utilitzats com abocadors incontrolats, i la precarietat de la parròquia. Unes pàgines extraordinàries que mostren com era un petit barri en aquells irrepetibles moments, on Candel molt probablement es va creuar amb els pares i la germana del que escriu aquestes línies.

En conclusió, Els altres catalans reflecteix una part de la Catalunya de 1963, la dels immigrants pobres que anaven a viure als suburbis, en barraques, rellogats, en cases que es feien o en pisos que pagaven treballant moltes hores tota la família. Per una banda denuncia les condicions de vida d’aquestes persones, i per una altra planteja que és possible que les persones que havien arribat recentment, i les que havien d’arribar encara, acabessin estimant la seva nova terra, sentint-se catalans. I tot plegat, sense defugir de l’existència de conflictes (ja hem vist que comença l’obra plantejant-ne) i opcions lliures en d’altres sentits.

Per què recordar el cinquentenari d’aquesta obra des d’un bloc d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme? Ja n’hem fet un esment anteriorment. En els darrers anys hem rebut una arribada d’immigrants molt important. La xenofòbia i el racisme han irromput en la nostra societat (potser ja hi eren, amagats) i els grups feixistes s’han aprofitat i han tret el cap del cau. Malauradament, a la meva ciutat tenim dos regidors feixistes i més de 6.000 persones els van votar pel seu discurs xenòfob.

Cal fer el que va fer Candel ara fa 50 anys: recordar que la immigració significa, a més d’opotunitats i aspectes positius, certs aspectes conflictius, perquè les persones que migren normalment ho fan perquè són pobres, com ho eren els nostres avis i els nostres pares. I els autòctons del segle XXI, fills i néts d’immigrants, hauríem de saber més bé que ningú les dificultats que pateixen els immigrants d’ara. I el llibre de Candel ens mostra, d’amagat perquè no podia dir-ho clarament, que la solidaritat de classe s’ha imposar als discursos xenòfobs i racistes.

S’han de reconèixer els problemes que es viuen a molts barris de l’Hospitalet, especialment els de la meitat nord de la ciutat, com feia Candel en les seves novel•les. Recordem que els seus veïns el volien apallissar perquè descrivia les coses tal com eren. Però aquests problemes es poden entomar i solucionar de diferents formes. La mirada de Candel és la del que no s’avergonyeix del seu passat, sap d’on ve i té conciència de classe. No és la mirada del que es refugia en la nacionalitat per sentir-se millor o superior a ningú, o per aconseguir les engrunes que el desmantellament de l’Estat del Benestar està deixant-nos als més pobres.

Els altres catalans ens recorda que malgrat les grans dificultats, que hi eren i hi són, és la voluntat de les persones, la solidaritat entre elles i la seva autoorganització la que fa que la convivència triomfi sobre la intolerància. Candel no podia saber que l’antifranquisme va fer molt per la integració dels nouvinguts dels seixanta. L’antifeixisme, les lluites contra l’austericidi, la resistència a la destrucció del l’Estat del Benestar poden ser l’element que ens ajudi ara?

Manuel Domínguez
Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

PxC d’Hospitalet pretén acabar amb les ajudes a ONG i cooperació al 3r Món

El grup municipal feixista i racista de Plataforma per Catalunya presentarà una moció al ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el proper Dimarts 26 de Juliol (comença a les 9:00h), en el que demanarà la supressió d’ajudes a ONG i de cooperació amb el Tercer Món.

Podeu consultar el text de la moció aquí:MOCIO PXC

Els regidors de PxC no han especificat, però, si ells renunciaran a les donacions  econòmiques que reben de l’extrema dreta de Noruega i Austria, amb les que financen les seves costoses campanyes electorals.  La formació que lidera Josep Anglada, segons el diari El Pais, reconeix que va rebre quantitats d’entre 200.000 i 300.000 euros del partit xenòfob austríac FPÖ, així com ajudes per quantitats indeterminades del milionari noruec Patrick Brinkmann, conegut per subvencionar a l’extrema dreta de tot Europa.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “NO PASSARAN” A LA BIBLIOTECA TECLA SALA

Us convidem el proper Dimarts 21 de Juny a les 19:00h  a la presentació del llibre NO PASSARAN a càrrec de David Karvala i Jaume Botey a la Biblioteca Tecla Sala (metro Torrassa L1) Com arribar-hi

Després de la presentació hi haurà debat.

NO PASSARAN- La Lucha contra la extrema derecha hoy

Autoras y autores: David Karvala (coord.), Abdennur Prado, Alejandro Andreassi, Higinia Roig, Jaume Botey, Joel Sans, Lucia Schnell, Miguel Sanz, Miguel Urban, Pau Alarcón, Sylviane Dahan y Lluís Rabell.

Los partidos de la extrema derecha crecen por toda Europa, sobre todo en el ámbito laboral, pero también en la …calle.

“En el Estado español…, especialmente preocupante es el crecimiento electoral de Plataforma per Catalunya, cuyo líder, el confesado franquista Josep Anglada, sigue el modelo de Le Pen en Francia: esconder una política de extrema derecha tras un cuidado disfraz de demócrata.en el contexto de la crisis y la posible desesperación de una parte importante de la población, frenar el crecimiento de los grupos fascistas es una tares urgente.”

Este libro explica desde los ejemplos históricos del fascismo clásico hasta las nuevas formaciones europeas. Detalla la situación de la extrema derecha y el racismo en el Estado español hoy. Analiza las diferentes estrategias que se han seguido frente al fascismo a lo largo de casi un siglo, y describe unas importantes experiencias recientes en diversos países.

Es un libro escrito por y para activistas de los movimientos sociales y de la izquierda.

Dentro de su diversidad, sus autoras y autores comparten la necesidad de combatir la amenaza fascista y de quitarle su máscara de respetabilidad: ¡NO PASARÁN!… aunque lleven trajes

DIMARTS 21 DE JUNY

BIBLIOTECA TECLA SALA

19:00H